Publicat el
Molts plànols, sobretot els de clients internacionals o de sectors tècnics, no diuen «anoditzat natural» o «anoditzat negre». Diuen alguna cosa com «Anodize per MIL-PRF-8625, Type II, Class 2, black». Sembla complicat, però es llegeix en un moment, i saber-ho llegir evita demanar de més o de menys.
La norma MIL-PRF-8625
És una especificació de l’exèrcit dels Estats Units per a l’anoditzat d’alumini. Va néixer per a defensa, però avui surt en plànols de tota mena, perquè és clara i la coneix tothom. En plànols antics apareix com a MIL-A-8625, que és la mateixa norma amb el nom anterior.
La norma ordena l’anoditzat en tipus, segons el procés, i en classes, segons si porta color o no.
Els tipus, segons el procés
- Tipus I. Anoditzat cròmic, amb àcid cròmic. Capa molt fina, avui cada vegada menys utilitzada pel crom hexavalent. No és entre els nostres processos.
- Tipus II. Anoditzat sulfúric, l’habitual. Protegeix de la corrosió, dona bon aspecte i admet molts colors. Com a orientació, la capa va d’unes 5 a 25 micres. És el que fem.
- Tipus III. Anoditzat dur, amb una capa molt més gruixuda, pensada per al desgast. No el fem, i és millor saber-ho des del principi.
Les classes, sense color o amb color
Classe 1 és sense tenyir. La peça queda en el to natural de l’anoditzat, que depèn de l’aliatge. Més clar en un 6060, una mica més gris en un 6082 i groguenc en un 7075.
Classe 2 és tenyida. La capa es coloreja abans de segellar-la, en negre o en el color que es demani. Per això el plànol ha de dir quin color, amb una referència o amb una mostra. «Classe 2» sola no n’hi ha prou. És com demanar una peça pintada sense dir de quin color.
En tots dos casos, l’habitual és que la capa vagi segellada. El segellat és el que fixa el color i tanca la capa a la corrosió.
El que convé que el plànol digui a més
- El color, si és classe 2, amb una referència o, millor, una peça física aprovada.
- El gruix, si el client final el necessita. Si no el fixa, l’acordem segons l’ús. Com a referència europea, la ISO 7599 treballa per classes de gruix.
- Les zones sense capa, com rosques, ajustos i contactes elèctrics.
- Els assajos i la documentació. Si l’especificació demana assaig de segellat per lot, el fem; la boira salina la coordinem amb un laboratori acreditat. Cada lot surt amb el seu certificat de conformitat.
Quan el plànol demana tipus III sense necessitar-lo
Passa més del que sembla. El plànol demana tipus III per costum en una peça que no frega amb res. Si el que es busca és que no es corroeixi, que no es ratlli amb l’ús normal o que tingui un color, un tipus II amb el gruix adequat sol ser suficient. I sol sortir més ràpid i més barat.
Si de debò cal anoditzat dur, perquè la peça llisca o es desgasta, ho diem clarament per buscar-lo on el facin.
Amb un plànol que porta una d’aquestes notes, un tècnic confirma si encaixa amb el que fem, al +34 937 55 62 77, de dilluns a divendres, de 8.00 a 17.00 h. També es pot deixar un telèfon i tornem la trucada en menys d’una hora. El plànol s’envia per correu després d’aquesta primera conversa.


