Publicat el
El que vostè vol és que la peça anoditzada munti a la primera: que el rodament entri al seu seient i el cargol passi la rosca. S’aconsegueix si l’anoditzat es té en compte al plànol, no després.
Quant creix la peça
L’anoditzat no posa material al damunt: converteix la superfície de l’alumini en òxid. Aquest òxid ocupa més que el metall, així que una part de la capa queda per fora i una altra entra a la peça.
Com a regla orientativa, en l’anoditzat convencional un terç del gruix creix cap enfora i dos terços cap a dins. Depèn de l’aliatge i del procés, així que en toleràncies estretes es comprova en un pilot. Valors orientatius:
- Capa de 10 µm: la cota creix unes 3 µm per cara.
- Capa de 15 µm: unes 5 µm per cara.
- Capa de 25 µm: unes 8 µm per cara.
Fixi’s en «per cara». Un eix rep capa pels dos costats i el seu diàmetre creix el doble. Un forat es tanca en la mateixa mesura.
Sumi-hi també la preparació: un satinat o un decapat retiren una mica de material, i un granallat pot arrodonir arestes.
Rosques: el cas més delicat
En una rosca, la capa creix sobre els flancs i la forma del filet multiplica l’efecte. En una rosca mètrica, com a regla habitual, el diàmetre de flancs varia unes quatre vegades el que creix cada cara. Pot ser prou perquè la galga deixi de passar.
Hi ha tres solucions:
- Emmascarar la rosca amb taps, perquè quedi sense capa. En rosques interiors petites és gairebé sempre el més fiable.
- Mecanitzar-la amb la sobremida justa perquè quedi en tolerància després. Cal comprovar-ho en un pilot.
- Repassar-la amb mascle o filera després. És el més senzill, però la rosca queda sense protecció.
Ajustos, seients i contactes
Els seients de rodaments, els ajustos H7 i les superfícies d’estanquitat es tracten igual: o es dissenyen comptant amb la capa, o s’emmascaren. També les zones que han de conduir l’electricitat, perquè la capa aïlla.
L’emmascarament és feina manual i té el seu cost: convé limitar-lo al que és necessari. Deixa una vora visible entre la zona amb capa i la zona sense, així que cal decidir on cau.
A més, la peça se subjecta al bastidor per un punt que queda sense capa. Si ens diu on pot recolzar, el posem en una cara oculta.
Què cal posar al plànol
- El gruix de capa que demana la seva especificació, amb la tolerància (per exemple, «15 ± 2 µm»).
- Si les cotes són abans o després del tractament.
- Les zones que cal emmascarar.
- On s’admeten les marques de contacte.
- Com es verificarà: galgues passa / no passa, calibres o passadors.
Amb això comprovem en una peça pilot, en unes 72 hores, que les cotes queden bé. La sèrie repeteix després aquesta mateixa ruta.
Si té una peça amb rosques o ajustos estrets, truqui al +34 937 55 62 77 i comenti-la amb un tècnic. Hi som de dilluns a divendres, de 8.00 a 17.00 h; si ara no li va bé, deixi’ns el telèfon i el truquem en menys d’una hora.



