Publicat el
Per a una peça anoditzada amb punts blancs o picades, o per decidir si anoditzar peces que van a l’exterior, la resposta curta és aquesta. L’anoditzat no s’oxida com el ferro, però tampoc és invencible. Saber on falla ajuda a demanar-lo bé.
Protegeix perquè ja és òxid
L’anoditzat converteix la superfície de l’alumini en una capa d’òxid d’alumini, molt més gruixuda i dura que la pel·lícula que es forma sola amb l’aire. No és una pintura. Creix des del mateix metall i no s’escrosta.
Aquesta capa neix amb porus. El segellat els tanca al final del procés, i és el que impedeix que la humitat i la sal arribin al metall. Un anoditzat ben segellat aguanta anys a la intempèrie sense canviar d’aspecte.
El que no protegeix
Quan una peça anoditzada es taca o es pica, gairebé sempre és per una d’aquestes causes.
- Capa fina per a l’ambient. Una capa pensada per a interior no dura el mateix a prop del mar.
- Segellat deficient. Amb els porus oberts, la sal hi entra igualment, i el color pot perdre estabilitat.
- Productes agressius. Els desgreixants alcalins, la sosa o els àcids forts dissolen la capa. Un rentat amb aquests productes pot deixar la peça blanquinosa o mat.
- Cops i ratlles fins al metall. Per aquí entra la corrosió, que avança per sota.
- Zones sense capa, com els punts on la peça recolza al bastidor, les rosques protegides o els mecanitzats fets després d’anoditzar.
- Contacte amb altres metalls. Un cargol d’inoxidable sense aïllar, amb humitat, provoca corrosió galvànica al seu voltant.
Cap d’aquestes causes és un misteri. Gairebé totes s’eviten en demanar el tractament o en dissenyar la peça.
L’exterior i el salnitre demanen gruix i segellat
El que decideix quant dura una peça a l’exterior és el gruix de capa i la qualitat del segellat. Com a referència general, la norma ISO 7599 treballa amb classes de 15 o 20 micres per a exterior i de 25 micres per a costa i ambients agressius. En cada peça, el gruix és el que fixi l’especificació.
Si l’especificació demana un assaig de segellat per lot, el fem. I si la peça ha de passar una boira salina, la coordinem amb un laboratori acreditat.
El color també compta. A l’exterior, els tons electrolítics (natural, bronzes i negre) i els interferencials són els més estables. Alguns colorants orgànics donen colors més vius, però amb sol directe poden perdre intensitat. Per a exterior, millor validar-los abans.
Com es cuida i com es dissenya
Un anoditzat demana molt poc. Aigua, sabó neutre i un drap suau. A la costa, un esbandit amb aigua dolça de tant en tant treu la sal. Millor evitar els fregalls, els dissolvents agressius i qualsevol producte alcalí.
- Aïllar els cargols i les peces d’un altre metall amb volanderes o casquets.
- Decidir on recolza la peça al bastidor, perquè el punt sense capa no caigui en una cara exposada.
- Mecanitzar abans d’anoditzar. El que es mecanitza després queda sense protecció.
Per a peces d’exterior o costa, n’hi ha prou d’explicar on seran i diem quina capa convé. Un tècnic atén al +34 937 55 62 77, de dilluns a divendres, de 8.00 a 17.00 h. També es pot deixar un telèfon i tornem la trucada en menys d’una hora.



